En aquesta teoria, a diferència del conductisme, paradigma en el qual no es té en compte els aspectes interns de l´individu, es considera tant els aspectes interns (processos mentals) com els externs (estímuls, informació). Segons aquesta, l´aprenent processa les dades reorganitzant allò que veu, escolta, sent des de l´exterior, en el seu interior, i aquest processament li portarà a una resposta. Per tant, aquesta teoria segueix l´esquema E-O-R: Estímul-Organització-Resposta. La teoria estudia tant els aspectes observables com els que no: la memòria, la percepció, l´oblit, la transferència i l´assimilació. Per tant, en el procés d´aprenentatge té en compte la l´atenció, la percepció, la memòria, el llenguatge i la resolució de problemes. Considera el subjecte com un PROCESSADOR dels seus estímuls. Pretén fer-lo més conscient dels seus propis processos cognitius, més independents i reflexius. Així doncs, segons aquesta teoria s´aprèn (significativament) modificant i adquirint estructures de coneixement. Es tracta d´una "postura" constructivista. Permet conèixer les capacitats i restriccions a cada edat.
Cada individu es desenvolupa al seu propi ritme. En l´aprenentatge, l´alumne reestructura les seves estructures cognitives internes, els seus esquemes i estructures mentals a partir de l´entrada de la informació.
Estableix tres estadis de desenvolupament: sensorimotor, operacions concretes i operacions formals. Segons Araujo i Chadwick (1988), en el plantejament d´una seqüència d´instrucció s´ha de tenir en compte:
El nivell de desenvolupament de l´individu (potser estigui en estats més avançats o menys).
La seqüència he de ser flexible.
L´aprenentatge és un procés.
En el desenvolupament de la inteligència, és molt important l´activitat.
Els mitjans han d´estimular experiències per preguntar, descobrir o inventar.
És molt important l´ambient.
Piaget no és partidari de la instrucció per ordinador (Araujo i Chadwick, 1988, 177); sinó de la discussió, els jocs, el modelatge, l´experiència empírica, etc.
Un contingut lògic i organitzat s´ha de fer significatiu per a l´aprenent, aquest comprén a partir del seu desenvolupament psicològic i de la seva experiència prèvia. S´oposa a l´aprenentatge "memorístic" o "mecànic".
En desacord amb l´aprenentatge per descobriment de Bruner, Ausubel parla de l´aprenentatge per recepció: l´alumne rep el contingut i l´estructura de la matèria feta pel professor.
Pel que fa al disseny del software per a Ausubel, es tractaria de simulacions, però que mai substituirán a la realitat del laboratori.
En l´EAO (Ensenyament Assistit per Ordinador) es poden controlar moltes variables simultàniament; però manca la interacció alumne-alumne i alumne-professor. Aquest últim és un guia en el procés instructiu. Ausubel és contrari a la fragmentació de l´EAO inicial i defensor de la individualització.
Ausubel, Novak i Hanesian (1989) parlen de la teoria empiríca de la recepció significativa i l´aprenentatge per descobriment amb els ordinadors en l´ensenyament.
L´alumne aprèn a partir de situacions problemàtiques que ha de resoldre (i podrà transferir aquestes experiències a altres situacions).
Els seus postulats estan influenciats per Piaget.
Parla del currículum en espiral, fomentat en els problemes, valors i principis interessants per a la societat.
Pel que fa als materials, aquestos han d´estimular cognitivament entrenant en les operacions lògiques bàsiques.
Segons Aurujo i Chadwick, s´ha de passar d´un pensament concret progressivament a un estadi de representació conceptual i simbòlica més adequada al pensament. El descobriment "consiste en transformar o reorganizar la evidencia de manera de poder ver más allá de ella" (Araujo i Chadwick, 1989):
Sobre una seqüència instructiva:
_Disposar la seqüència de manera que l´estudiant percep l´estructura.
_Promoure la transferència.
_Utilitzar el contrast.
_Anar d´allò concret a allò abstracte en funció del grau de maduresa de l´alumne.
_Possibilitar l´experiència dels alumnes.
_Revisar periòdicament conceptes ja apresos (currículum en espiral).
Sobre el procés d´ensenyament:
_Captar l´atenció.
_Analitzar i presentar l´estructura del material adequadament.
_Que l´alumne descriga per si amteix allò que és rellevant per a la resolució d´un problema és important.
_S´ha d´elaborar una seqüència efectiva.
_A partir de l´èxit del problema resolt, provisió de reforçament i retroalimentació. Esquema
L´aprenentatge significatiu es produeix amb l´assimilació; s´aprèn modificant i adquirint estructures de coneixement. Per tant, cal desenvolupar habilitats estratègiques generals i específiques de l´aprenentatge. L´educació está orientada al desenvolupament d´aquestes habilitats d´aprenentatge (i no solament a ensenyar coneixements) que han de permetre aplicar els coneixements adquirits a qualsevol situació. Així doncs, l´alumne ha de saber com aprendre (aprendre a aprendre) i a solucionar problemes. Dintre del disseny instruccional, el paradigma cognitivista es preocupa més pel contingut que no per la forma. Els cognitivistes parteixen, en principi, d´allò que els alumnes ja saben (els coneixements previs, el seu nivell de desenvolupament cognitiu) i després programen experiències per promoure l´aprenentatge significatiu i potenciar, induïr i entrenar habilitats cognitives i metacognitives (Hernández, 1997).
Rol de l'estudiant.
L´estudiant és un ser actiu constructor del seu propi coneixement (a partir de coneixements previs). És el protagonista de l´aprenentatge.
Rol del docent.
El docent ha d´afavorir la participació cognitiva dels alumnes (els protagonistes del seu propi aprenentatge) elaborant i portant a terme experiències didàctiques per aconseguir l´aprenentatge significatiu de l´alumne, que pot aprendre a aprendre i a pensar.
Interacció entre els estudiants.
Els estudiants construeixen el seu propi aprenentatge partint i constrastant els seus coneixements previs i les seves inquietuds. Es treballa tant individualment com en grup.
Relació docent-alumnes.
Com a teoria que té un fons constructivista, el docent ha de: a) Procurar el grau necessari de significativitat lògica (claredat i lògica d´idees, estructuració adequada, etc.) b)Utilitzar les estratègies instruccionals cognitives: resums, mapes conceptuals, analogies, etc. c)Desenvolupar, induir i ensenyar habilitats o estratègies cognitives i metacognitives dels alumnes. Aquestes han de permetre experimentar i reflexionar sobre els seus coneixements previs i inquietuds; fomentant contínuament el recolzament i la retroalimentació.
Tenint en compte la taxonomia cognoscitiva de Bloom*: a) Per als objectius de coneixement: activitats per definir, descriure, identificar, etc. Es tracta d´avaluar el record literal de la informació. b)Per als objectius de comprensió: activitats per explicar, inferir, etc. Els alumnes han d´extreure els aspectes fonamentals. c)Per als objectius d´aplicació: resoldre, utilitzar,... la informació apresa en un context nou. d) Per als objectius d´anàlisi: analitzar, desglossar, etc; els objectius de síntesi: organitzar, planificar, elaborar, etc. I els objectius d´avaluació: criticar, avaluar, etc. No es tracta d´avaluar conceptes memorístics. Els mapes conceptuals poden ser elaborats per ells o el docent. Açò està relacionat amb la metàfora utilitzada per la psicologia cognitiva de l´ordinador com a sistema de processament de la informació.
*Taxonomía cognoscitiva de Bloom: Uploaded on authorSTREAM by faider
3. PARADIGMA COGNITIVISTA
Característiques diferencials de la teoria.
En aquesta teoria, a diferència del conductisme, paradigma en el qual no es té en compte els aspectes interns de l´individu, es considera tant els aspectes interns (processos mentals) com els externs (estímuls, informació). Segons aquesta, l´aprenent processa les dades reorganitzant allò que veu, escolta, sent des de l´exterior, en el seu interior, i aquest processament li portarà a una resposta. Per tant, aquesta teoria segueix l´esquema E-O-R: Estímul-Organització-Resposta. La teoria estudia tant els aspectes observables com els que no: la memòria, la percepció, l´oblit, la transferència i l´assimilació. Per tant, en el procés d´aprenentatge té en compte la l´atenció, la percepció, la memòria, el llenguatge i la resolució de problemes.Considera el subjecte com un PROCESSADOR dels seus estímuls. Pretén fer-lo més conscient dels seus propis processos cognitius, més independents i reflexius. Així doncs, segons aquesta teoria s´aprèn (significativament) modificant i adquirint estructures de coneixement. Es tracta d´una "postura" constructivista. Permet conèixer les capacitats i restriccions a cada edat.
Principals autors:
1. Piaget i l´epistomologia genètica.
Cada individu es desenvolupa al seu propi ritme. En l´aprenentatge, l´alumne reestructura les seves estructures cognitives internes, els seus esquemes i estructures mentals a partir de l´entrada de la informació.
Estableix tres estadis de desenvolupament: sensorimotor, operacions concretes i operacions formals.
Segons Araujo i Chadwick (1988), en el plantejament d´una seqüència d´instrucció s´ha de tenir en compte:
- El nivell de desenvolupament de l´individu (potser estigui en estats més avançats o menys).
- La seqüència he de ser flexible.
- L´aprenentatge és un procés.
- En el desenvolupament de la inteligència, és molt important l´activitat.
- Els mitjans han d´estimular experiències per preguntar, descobrir o inventar.
- És molt important l´ambient.
Piaget no és partidari de la instrucció per ordinador (Araujo i Chadwick, 1988, 177); sinó de la discussió, els jocs, el modelatge, l´experiència empírica, etc.Etapes.
2. Ausubel i l´aprenentatge significatiu.
Dimensions i tipus d´aprenentatge. Ausubel, 1976.
3. Bruner i l´aprenentatge per descobriment
- L´alumne aprèn a partir de situacions problemàtiques que ha de resoldre (i podrà transferir aquestes experiències a altres situacions).
- Els seus postulats estan influenciats per Piaget.
- Parla del currículum en espiral, fomentat en els problemes, valors i principis interessants per a la societat.
- Pel que fa als materials, aquestos han d´estimular cognitivament entrenant en les operacions lògiques bàsiques.
- Segons Aurujo i Chadwick, s´ha de passar d´un pensament concret progressivament a un estadi de representació conceptual i simbòlica més adequada al pensament. El descobriment "consiste en transformar o reorganizar la evidencia de manera de poder ver más allá de ella" (Araujo i Chadwick, 1989):
- Sobre una seqüència instructiva:
_Disposar la seqüència de manera que l´estudiant percep l´estructura._Promoure la transferència.
_Utilitzar el contrast.
_Anar d´allò concret a allò abstracte en funció del grau de maduresa de l´alumne.
_Possibilitar l´experiència dels alumnes.
_Revisar periòdicament conceptes ja apresos (currículum en espiral).
- Sobre el procés d´ensenyament:
_Captar l´atenció._Analitzar i presentar l´estructura del material adequadament.
_Que l´alumne descriga per si amteix allò que és rellevant per a la resolució d´un problema és important.
_S´ha d´elaborar una seqüència efectiva.
_A partir de l´èxit del problema resolt, provisió de reforçament i retroalimentació.
Esquema
4. Altres autors:
Objectius educatius que es planteja.
L´aprenentatge significatiu es produeix amb l´assimilació; s´aprèn modificant i adquirint estructures de coneixement. Per tant, cal desenvolupar habilitats estratègiques generals i específiques de l´aprenentatge.
L´educació está orientada al desenvolupament d´aquestes habilitats d´aprenentatge (i no solament a ensenyar coneixements) que han de permetre aplicar els coneixements adquirits a qualsevol situació.
Així doncs, l´alumne ha de saber com aprendre (aprendre a aprendre) i a solucionar problemes.
Dintre del disseny instruccional, el paradigma cognitivista es preocupa més pel contingut que no per la forma. Els cognitivistes parteixen, en principi, d´allò que els alumnes ja saben (els coneixements previs, el seu nivell de desenvolupament cognitiu) i després programen experiències per promoure l´aprenentatge significatiu i potenciar, induïr i entrenar habilitats cognitives i metacognitives (Hernández, 1997).
Rol de l'estudiant.
L´estudiant és un ser actiu constructor del seu propi coneixement (a partir de coneixements previs). És el protagonista de l´aprenentatge.
Rol del docent.
El docent ha d´afavorir la participació cognitiva dels alumnes (els protagonistes del seu propi aprenentatge) elaborant i portant a terme experiències didàctiques per aconseguir l´aprenentatge significatiu de l´alumne, que pot aprendre a aprendre i a pensar.
Interacció entre els estudiants.
Els estudiants construeixen el seu propi aprenentatge partint i constrastant els seus coneixements previs i les seves inquietuds. Es treballa tant individualment com en grup.
Relació docent-alumnes.
Com a teoria que té un fons constructivista, el docent ha de:
a) Procurar el grau necessari de significativitat lògica (claredat i lògica d´idees, estructuració adequada, etc.)
b) Utilitzar les estratègies instruccionals cognitives: resums, mapes conceptuals, analogies, etc.
c) Desenvolupar, induir i ensenyar habilitats o estratègies cognitives i metacognitives dels alumnes. Aquestes han de permetre experimentar i reflexionar sobre els seus coneixements previs i inquietuds; fomentant contínuament el recolzament i la retroalimentació.
de http://educacion.idoneos.com/index.php/Teor%C3%ADas_del_aprendizaje/Enfoque_cognitivo
Criteris i instruments d'avaluació.
Tenint en compte la taxonomia cognoscitiva de Bloom*:
a) Per als objectius de coneixement: activitats per definir, descriure, identificar, etc. Es tracta d´avaluar el record literal de la informació.
b) Per als objectius de comprensió: activitats per explicar, inferir, etc. Els alumnes han d´extreure els aspectes fonamentals.
c) Per als objectius d´aplicació: resoldre, utilitzar,... la informació apresa en un context nou.
d) Per als objectius d´anàlisi: analitzar, desglossar, etc; els objectius de síntesi: organitzar, planificar, elaborar, etc. I els objectius d´avaluació: criticar, avaluar, etc.
No es tracta d´avaluar conceptes memorístics. Els mapes conceptuals poden ser elaborats per ells o el docent. Açò està relacionat amb la metàfora utilitzada per la psicologia cognitiva de l´ordinador com a sistema de processament de la informació.
Uploaded on authorSTREAM by faider